Els tres reptes educatius de Catalunya

Posted on 18 Desembre 2012

0


Des de que el Ministre Wert va posar sobre la taula el seu avantprojecte de llei en referència a la LOMCE l’educació catalana, i en concret l’ensenyament escolar a Catalunya, han estat notícia i tema de debat. Tant des del govern català com des de la comunitat educativa i la societat civil s’han realitzat diverses manifestacions i actes de suport al model d’escola en català que ha estat funcionant des del retorn a la democràcia. A més a més, han estat molts els exemples de bon funcionament d’aquest model escolar per tal d’integrar en la societat i en el mercat de treball aquelles persones que no parlaven el català com a llengua materna, tal i com vam argumentar en el darrer post de La Concòrdia.

De manera que ha quedat clara la rellevància de la immersió lingüística per a la societat catalana, així com el seu bon funcionament. La pregunta que ens sorgeix és per què estem dedicant tantes hores i esforços a discutir sobre una política educativa que ja funciona – i ho seguirà fent- quan tant a Catalunya com a Espanya hi ha grans problemes educatius cap als quals cal dirigir els nostres esforços i dedicació. Passem, doncs, a parlar del que no funciona i cal millorar i deixem tal com està allò que ja funciona des de fa anys.

Segons dades de l’anuari 2011 de la Fundació Jaume Bofill sobre l’Estat de l’Educació a Catalunya, a Catalunya i a Espanya s’observa que prop del 50% de la població de 25 a 64 anys té un nivell d’instrucció corresponent a l’educació secundària obligatòria o inferior. Aquest percentatge no arriba ni al 30% en la mitjana de la UE-27. Encara que aquesta distribució millora quan ens concentrem en la població més jove (de 25 a 34 anys), les dades continuen essent preocupants. A part de l’alt percentatge de població amb baix nivell d’instrucció també sorprèn el baix percentatge de persones amb un nivell mitjà, el que correspondria al de la formació professional. Per altra banda, el percentatge de persones joves amb un nivell superior d’educació – corresponent al nivell universitari – ha sobrepassa la mitjana europea.

nivell instrucció

Font: L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2011. A partir de dades de l’Eurostat i de l’Idescat.

Donada aquesta primera fotografia que tant el Ministre Wert com la Consellera Rigau de ben segur coneixen a la perfecció, són tres els principals reptes que es presenten per a Catalunya i Espanya en el pla educatiu, tant si s’ensenya en català com en castellà:

  1. Èxit escolar, també conegut com a fracàs escolar en la seva vessant més pessimista. Al 2011 l’abandonament educatiu prematur era del 26% a Catalunya, mentre que la xifra pel conjunt de l’estat espanyol es situava 0,5 punts per sobre, i encara lluny de la mitjana de la UE-27 del 13,5%. L’objectiu pel 2020 per Espanya és arribar a rebaixar el percentatge d’abandonament escolar fins al 15%. Encara que ja s’han posat en marxa algunes polítiques per a assegurar que tots els joves acaben l’educació obligatòria i ho fan amb èxit , cal seguir treballant en aquesta línia. La repetició de cursos i la rigidesa del currículum educatiu en l’etapa obligatòria no són vies que incentivin i facilitin que aquelles que se senten menys còmodes  a l’escola segueixin estudiant.
  2. Formació Professional. Mentre que l’educació superior ha estat una opció real tant a Catalunya com a Espanya i ha permès l’expansió educativa en aquesta etapa per a un percentatge bastant alt de la població, no es pot dir que hagi passat el mateix amb la formació professional. Dins de la nostra societat hi ha una mancança de persones amb un coneixement i formació tècnica, la qual és bàsica i necessària per a desenvolupar feines que requereixen un nivell mitjà de competències. A més a més, aquest tipus de formació més encarada cap a la formació pràctica que teòrica sol ser més atractiva i mostrar millors resultats per aquells que durant l’etapa obligatòria tenien pitjors notes en les matèries de caire més acadèmic i menys pràctic. Cal que la formació professional deixi de ser una opció de segona categoria i es facilitin camins tant d’entrada com de transició cap a nivells superiors d’educació i cap al mercat de treball.
  3. Formació i preparació dels mestres. Encara que en termes comparatius els nostres mestres són dels més ben pagats de la UE, el nivell de tasques i funcions que se’ls demana no és factible sense una millora de la formació inicial i continuada. Als nostres mestres se’ls exigeixen uns nivells de rendiment que no són viables amb els recursos materials que tenen a la seva disposició. L’elevat percentatge d’abandonament escolar ha de ser atacat des de molts fronts. Un dels principals és donant als mestre més eines i recursos per dedicar-se a aquells amb més dificultats. La preparació inicial per entrar a la professió de mestre està lluny dels nivell d’exigència i qualitat que s’observen en altres països amb bons resultats educatius. El mateix passa amb la formació continuada dels mestres, els quals es veuen obligats a fer front a noves problemàtiques sense cap mena de guia ni recolzament. De manera que tant la formació inicial com la continuada s’hauria de reforçar per garantir que una de les professions més importants de la nostra societat gaudeixi de personal ben preparat i segur d’ells mateixos.

Tot i que en la seva majoria tant governs i administracions públiques com la comunitat educativa estan al corrent d’aquests grans reptes i existeixen polítiques per fer-hi front, aquestes no són suficients. De manera que potser ja comença a ser hora que tant mitjans de comunicació com la població en general ens concentrem i discutim sobre el nostre futur educatiu. Cal que apartem la cortina de fum que ens han instal·lat des de certs sectors polítics i mitjans de comunicació. Centrem-nos a partir d’ara en com millorar l’èxit escolar dels nostres estudiants, com fer que puguin anar més enllà de l’educació obligatòria i que els que han d’aconseguir tot això, els mestres, no només siguin capaços de fer-ho, sinó que també tinguin els recursos per aconseguir-ho.

Anuncis
Posted in: Comentar-la