Aniquil·lant el bilingüisme

Posted on 14 Desembre 2012

0


La LOMCE, també anomenada llei Wert, ha estat en els últims dies font de vives protestes arreu de l’Estat però en especial a Catalunya. Resumidament, la Generalitat, així com institucions i resta de la societat civil, lamenta el trencament de la immersió lingüística, sobre la que es basa el model d’escola catalana. A més, temes com el de l’assignatura de religió o les escoles que segreguen per sexe tornaran a  estar en boga.  Tanmateix, i sense oblidar-nos-en, des de la Concòrdia ens centrarem en la llengua per apuntar a un possible i, des del nostre punt de vista, nefast resultat de la nova llei a mig termini.

Resumidament, i a manca d’una redacció definitiva de l’avantprojecte, la consellera Rigau, així com la Plataforma Somescola.cat i partits polítics, lamenten el següent: 1) Que es situa el català en el rang de “matèries d’especialitat”, passant per darrera del castellà i les llengües estrangeres, que són troncals o optatives. 2) Que s’imposa l’ús del castellà com a llengua vehicular en igualtat amb el català. La resposta del PP va en la línia del tuit d’Alícia Sánchez Camacho en el que deia que “la llei garantitza la proporcionalitat raonable entre català i castellà com a llengües vehiculars”.

En general, les queixes han anat en la direcció de lamentar el trencament d’un dels pilars per a la cohesió social de Catalunya. La situació de feblesa en la que deixa el català, doncs, com a llengua minoritària, és greu. L’argument en el que podríem estar d’acord es resumeix de la següent manera: El català, com a llengua minoritària, però pròpia de Catalunya, està (i romandrà) en una posició de debilitat respecte el castellà. La immersió lingüística serveix, doncs, per intentar mantenir l’ús  (o la possibilitat d’ús) de la llengua davant l’eventual dominació del castellà. Es tracta d’evitar, doncs, que el català no entri al llibre vermell de les llengües en perill de la UNESCO.

Le pregunta és “què significa proporcionalitat raonable?”. Doncs la resposta dependrà dels objectius que es pretenguin assolir. Hem de partir de la base que a l’escola catalana hi ha tres tipus d’alumnes: a) Els provinents de famílies catalanoparlants. b) els provinents de famílies castellanoparlants. c) Els provinents de famílies que parlen llengües que no són ni el català ni el castellà (també anomenades a Quebec com “al·lòfones”).

Val a dir que són pocs els nascuts a Catalunya que recordem com vam aprendre a parlar el castellà i el català, ja que som bilingües desde petits. La diferència entre nosaltres rau en el fet que els fills de famílies catalanoparlants van aprendre el català a casa i el castellà al carrer, mentre que els fills de famílies castellanoparlants van aprendre el castellà a casa, i el català a l’escola. El fet de ser bilingües dóna un avantatge comparatiu respecte els monolingües, és un fet provat i ens remetem a l’OCDE, a la vegada que facilitat l’aprenentatge de terceres llengües.

EL problema és que mentre que pels fills de famílies catalanoparlants el bilingüisme és més que possible, pels fills de castellanoparlants, és més difícil. En primer lloc, perquè en general, fer una vida plenament en castellà és a Barcelona i àrea metropolitana (que concentra la meitat de la població catalana) més que possible. L’esforç de parlar en català és, de fet, innecessari excepte per a determinades feines d’estatus mig o alt en les que el domini de la llengua és  un requisit. El resultat és que determinats grups poblacionals fan una vida enterament en castellà i només tenen l’oportunitat d’aprendre el català a l’escola. Els resultats de la immersió fan que aquestes persones l’entengui, el llegeixin, sense dificultats. A l’hora de parlar-lo o escriure’l ja és un altre tema.  Reduir la vehicularitat del català, farà que de fet aquestes persones tinguin dificultats per dominar el català. El contrafàctic és molt simple: que aixequi la mà aquell que ha esdevingut trilingüe gràcies als ensenyaments de llengua anglesa de la seva escola. Pel que fa als al·lòfons, la situació és similar, a diferència que pel fet que molts d’ells tenen llengües maternes no romàniques, la dificultat és afegida. Per tant, perjudicar la immersió lingüística significa perjudicar el domini del català per aquelles persones provinents de famílies no catalanoparlants. En resum, el bilingüisme a Catalunya només està garantit per se entre les famílies catalanoparlants.

El resultat més dramàtic d’això és que una modificació de la immersió lingüística donaria lloc al creixement de les desigualtats. Si després de 12 anys d’anar a l’escola hi ha alumnes que dominen dues llengües i d’altres que només en dominen una, de cara al mercat laboral està clar que, per raó d’origen, hi ha persones que tenen més dificultats. Així doncs, per introduir una igualtat “oficial” entre llengües a l’escola, s’està introduint una desigualtat d’oportunitats entre alumnes després de l’escola. Si aquest és l’objectiu de Wert, endavant doncs. No volem donar idees, però el següent pas seria prohibir el requisit del coneixement del català en una entrevista de feina.

L’actitud del PP en general resulta incomprensible perquè:

a)      Insisteix a no reconèixer la diversitat lingüística de l’estat espanyol. Aquesta diversitat és considerada per altres països líders en PIB, informes PISA i demés indicadors en els que ens emmirallem, com una font de riquesa i de potencial explotació econòmica. Però perquè fer créixer la riquesa si és millor potenciar una uniforme i fracassada marca España?

b)    Està proposant quelcom que va directament en contra de la igualtat d’oportunitats. Davant totes aquelles frases de “ara no toca” “ara hi ha crisi”, el PP prefereix amagar les xifres de l’atur actual i del nou “pseudo-rescat” darrera aquesta ofensiva que ara és simbòlica, però demà revertirà negativament en determinats indicadors socioeconòmics.

c)       En cap moment s’està tenint en compte les particularitats del tercer grup. Aquells amb llengües maternes que no són ni el català ni el castellà, i que per cert, a dia d’avui no s’han queixat oficialment de la immersió lingüística. Si pel govern espanyol és important que els pares puguin dur els seus fills a una escola on se’ls ensenyi en la llengua materna, haurà d’ampliar, és clar, el ventall de llengües vehiculars.

Cal doncs mirar encara més profundament en aquesta mesura que és reaccionaria i discriminatòria en tots els seus sentits, per als alumnes de Catalunya, vinguin d’on vinguin.

Advertisements
Posted in: Uncategorized