La Catalunya xenòfoba

Posted on 16 Novembre 2012

2


Poc s’ha parlat d’una possibilitat real de cara a les eleccions del 25 de Novembre. Aquells que es queixen que la clivella centre-perifèria està eclipsant altres divisions socials que afecten als ciutadans, encerten. No som de les que creuen que les relacions centre-perifèria són una cortina de fum, o construccions polítiques que no importen als ciutadans. Són construccions polítiques, és clar, però com tantes d’altres. Es posa en valor determinats greuges al costat d’altres i en determinats moments. I a vegades divideixen la clivella esquerra-dreta, o difuminen la centre-perifèria. Però no tots els partits i/o sistemes de partits s’expliquen únicament per aquests dos eixos, i avui parlem d’un partit que uneix a votants de tots els pols (o no) de la resta d’eixos. Plataforma per Catalunya.

Recordem que a les passades autonòmiques, el partit es va quedar a les portes del Parlament, amb un 2,47% dels vots i que, per tant, la seva entrada a la cambra catalana no és improbable. Dues enquestes (La Razón, 30/09/2012 i La Vanguardia, 14/10/2012) li donen representació. Aquest post vol donar una volta per PxC. Qui són? Què volen? Què diuen? I no menys important, qui els vota? Són preguntes que la comunitat científica internacional es fa i nosaltres, des de la Concòrdia intentarem respondre.

Aquest post és una mica més llarg que els que fem normalment, però es troba dividit en seccions que es poden llegir separadament:

1) Què és Plataforma x Catalunya?

PxC respon al que sovint s’anomena Partit d’Extrema Dreta (PED), tot i que també es parla de Partit anti-immigrants, s’autoanomena Partit identitari,  i finalment alguns el podrien posar tranquil·lament a l’amplíssima casella de “one-issue parties” o “niche parties” (partits mono-tema). Hi ha moltes variants en la família de l’extrema dreta, des del Front Nacional a França fins a España 2000 aquí, passant pel Vlaams Belang a Flandes. Bàsicament parlem d’un pensament més aviat reaccionari (o en el millor dels casos, ultra-conservador) en determinats aspectes de la vida social i política, i amb una forta dosi de populisme en el seu discurs. Sí que és cert que el rebuig frontal a la immigració (així com als partits tradicionals), i l’associació d’aquesta amb bona part dels mals de la societat són comuns als idearis de tots aquests partits. La immigració és doncs el punt que tenen en comú. Plataforma es pot incloure, doncs, en aquesta família de partits. Davant de la pregunta “És un partit xenòfob?”, ells ho neguen. Al llarg de les següents preguntes anirem permetent-vos decidir si ho és o no.

2) Què volen?

Encara a manca de programa electoral de cara a les eleccions de 2012, examinem el de les Autonòmiques de 2010 en el que:

Sense voler entrar en un anàlisi quantitatiu detallat del text i fent ús del word cruncher d’Atlas.ti, val la pena destacar que la paraula “immigració” ocupa el sisè lloc de paraules (substantives) més utilitzades en el programa, i només precedida per: Catalunya, programa, novembre (les eleccions de 2010 es van celebrar durant el mes de novembre) , política, i societat. D’altra banda, paraules com “immigrants” o “islam” la segueixen ben de prop, i van just darrera si eliminem paraules com “Generalitat” o “govern”.

Si entrem en un anàlisi una mica més detallat, ja la presentació del programa se centra gairebé exclusivament en la immigració en general, i l’islam en concret. L’índex del programa té un primer apartat ben explícit: Immigració: Ordre Públic i Identitat Social. Es tracta doncs, de crear els vincles fàcils entre immigració i delinqüència (a tots nivells) i la pèrdua de la identitat. “Segons dades oficials” que no acaba de mostrar, PxC retrata l’arribada d’estrangers com una autèntica “invasió”, que ha portat a una situació en la que els índex de delinqüència entre la població immigrada és molt superior a la de la no-immigrada.

Entre les moltes perles del programa, PxC  atribuiex la responsabilitat a l’immigració de què hi hagués un 30% d’atur entre joves al 2010. Assigna també al tripartit el rol de còmplice en el fet que el 67% de naixements a Catalunya provinguessin de la immigració, com si això fos un problema. I oblidant que, en realitat, ha estat una solució. Bé, per PxC ho és en tant que dissol la identitat, encara que mai acabarem de saber en què consisteix per ells dita identitat. Aquest partit que s’auto-anomena “identitari”, no acaba de definir justament el que (si no ho és el racisme i la xenofòbia) per ells és el pal de paller de la formació, és a dir, la identitat. Es parla de “poble d’Europa”, i és això el que tenim com a pista a un seguit de vaguetats que no fan sinó desinflar, pas a pas, un programa redactat amb, això sí, habilitat literària.

Neguen ser un partit xenòfob, i acusen de xenòfobs aquells partits que han permès la immigració massiva que ens converteix en una societat multicultural i mestissa (entenem, doncs, que per Anglada i els seus, això de mestís és quelcom dolent). L’eslògan, però, és (i serà per a les properes eleccions) “Primer els de casa”. Poc més cal afegir.

3) Què diuen que faran?

És una pregunta estranya pel Partit. El seu flamant líder responia a aquesta pregunta el maig de 2011 en una entrevista al Nou9, que bàsicament no caldria fer res. Perquè quan PxC governés a la ciutat de Vic, els immigrants marxarien pel seu propi peu (sense mencionar que, en absència de cap govern municipal amb PxC al capdavant, els immigrants ja estan marxant pel seu propi peu, no tant per por a n’Anglada, com per por a la misèria). Què fan actualment? Bàsicament, “sembrar zitzània” i tirar de la demagògia més simple per atreure més vots (per exemple) . Cal reconèixer alguns regidors amb iniciatives menys populistes relacionades amb el control i la transparència dels consistoris on hi tenen representació, tot i que a jutjar per la secció de la web “notícies municipals”, el primer sobrepassa el segon. A manca del programa de les eleccions 2012, veiem a la web propostes com “controlar més els bancs (i processar-los per a casos com el de Bankia”, controlar més els comerços ètnics (associats, com no, a la competència deslleial i a la il·legalitat) i protegir els comerços “de casa” i, ull, declarar Catalunya “zona alliberada de la globalització (subtítol: que ens ha portat a la immigració massiva, etcètera). Quedem, doncs, a l’espera del programa electoral per a veure més propostes que demostrin que PxC no és un partit fonamentalment racista.

4) Qui els vota?

Expliquen Pardos-Prado i Molins  que PxC s’ha nodrit bàsicament de dues fonts de vot: en primer lloc, de la conversió de votants socialistes (32,27% dels votants de PxC), i en segon lloc, votants abstencionistes (33,98%). No aconsegueix, però, robar vots a altres partits (PP, CiU, ERC), ni incorporar a noves generacions de votants. Això almenys per a les eleccions de 2003 i 2007. D’aquí podríem defensar que el votant de PxC, o bé està mogut per l’argument de la competició pels recursos entre classes treballadores i immigrants, o bé està summament desencantat amb els partits tradicionals. El mateix article assegura que PxC no aconsegueix retenir gaire els seus electors (és a dir, persones que van votar la formació el 2003, ho tornen a fer el 2007), situant-se la retenció de vots entre el 10% i el 40% en el pitjor i millor dels casos. Per tant, tenim un partit que atreu a nous votants constantment, però que no és capaç de retenir-los. Com a mínim fa por pensar que PxC és una sortida per al votant socialista desencantat, ja que tenim la lleugera sospita que ara ho està més que mai. A més, en un context de crisi econòmica, el rebuig cap a la immigració sobre la base de la competència pels recursos (veure Arzheimer, 2009) es converteix en una amenaça real. Estem parlant d’aquelles persones que expressen cert rebuig cap a la immigració perquè temen que perdran dues fonts de recursos: per un costat, el lloc de treball, i per l’altre, les ajudes públiques (atur, pensions, escola pública, beques menjador, PIRMI…). Aquest temor sobre la base de la competència pels recursos es dóna, sobretot, entre la classe treballadora. En un context de retallades, doncs, no seria d’estranyar que aquest argument es convertís en altament rendible.

5) De què servirà votar PxC?

Tenim la convicció que servirà bàsicament de poc. Malgrat les enquestes de la Razón i la Vanguardia, els últims sondejos del CIS i el CEO no donen representació a la formació. Tanmateix no seria d’estranyar que hi hagués un important vot ocult sense plasmar a les enquestes. Tanmateix, en l’hipotètic cas de que PxC sortís representada, els seus electors veurien més que difícilment complertes les seves expectatives. La força anti-immigració obtindria una representació minoritària amb un potencial per a la coalició o el xantatge realment reduïts.

No menys important és fer un repàs dels debats parlamentaris sobre la immigració per extreure’n dues conclusions: En primer lloc, que tots els partits excepte el PP consideren que el racisme i la xenofòbia són una de les principals amenaces a la cohesió social de Catalunya. En segon lloc, si bé no és oficial, el pacte tàcit entre totes les forces polítiques (excepte el PP) sobre la NO utilització de la immigració per a fins electorals i amb demagògia fa difícil que PxC pugui arribar a “contribuir” a la política catalana. Perquè ningú amb capacitat de pacte (és a dir, CiU) voldrà dialogar-hi. I no estem parlant d’un cordon sanitaire a la belga, que ja sabem que no funciona, sinó una senzilla qüestió de principis. Un partit com CiU, amb els idearis que té ha de ser a efectes pràctics incapaç d’acceptar qualsevol proposta de les que PxC “amenaça” en plantejar. Un dels membres de CiU amb un discurs més excloent de la immigració, l’alcalde de Vic, Vila d’Abadal, ha estat el primer en rebutjar frontalment a la formació (per bé que no li hagi funcionat massa).

6) Serà xenòfoba Catalunya?

L’experiència europea mostra que la xenofòbia no porta enlloc, i que l’expressió política d’aquesta, tampoc. No cal dedicar més recursos a desmuntar tòpics que els que ja han destinat institucions com l’Ajuntament de Barcelona o determinats partits polítics. Tampoc cal recordar que la grandíssima majoria d’immigrants s’integren de manera harmoniosa a les societats d’acollida (i que pel cas català significa que els immigrants acaben parlant català i castellà, reconeixent la igualtat de drets i deures, la llibertat, treballant, fent voluntariat, sent emprenedors, i assimilant també, no mireu cap a un altre costat, la picaresca llatina. En definitiva, es converteixen en “nous catalans”). De moment, entre tots i Google tenim les eines per recordar, a aquells qui s’ho plantegen, que el vot per PxC, si hi pensem, és absurd. El 25N Catalunya dirà si és independentista o no, si és de dretes o d’esquerra, i també si és xenòfoba o no.

Advertisements
Posted in: Comentar-la