Si mai heu tingut l’ocasió de cursar una assignatura de teoria política o de filosofia us n’haureu adonat que, generalment en els programes docents, no incorporen cap dona dins del curs. Aquest fet s’explica fàcilment donat que en els segles precedents la majoria de les dones es trobaven abocades a fer vida en esferes privades, i a més topaven amb moltes traves per fer una vida pública. No obstant, ens trobem casos que fan trontollar aquesta argumentació, com el cas de la Harriet Taylor Mill.
Harriet Taylor Mill (1807-1858) va ser una filòsofa defensora de la igualtat entre la dona i l’home, encara que se la coneix més per ser la companya intel·lectual i sentimental de John Stuart Mill. Ells es van conèixer als grups dels Unitarian Radicals. Aquests eren grups de discussió política i intel·lectual al Regne Unit del s.XIX, i es trobaven integrats dins de la l’església. Va ser aquí on van professar-se una admiració intel·lectual.
John Stuart Mill se l’ha considerat un dels pensadors liberals més influent del s. XIX i autor de diverses obres tan importants com On Liberty (1859), Utilitarism ( 1861) o The subjection of Women (1869). No obstant, aquestes obres també haurien d’haver estat signades per la seva companya, Harriet Taylor Mill. A partir de la extensa i fructífera relació epistolar que tenien (recordem que Taylor va estar casada durant molts anys amb un altre home) s’ha pogut determinar que aquesta no va ser només una correctora dels textos del seu marit, sinó que era considerada una igual en les elaboracions de les obres. De fet, la coautoria ja li havia reconegut el mateix Jonh Stuart Mill a la seva autobiografia (1873): “quan dues persones tenen els seus pensaments i especulacions totalment en comú és de poca importància en relació amb la qüestió de l’originalitat, que en sosté la ploma.”
Però la seva influència no només es percep a les obres, sinó a les mateixes accions dutes a terme per J.Stuart Mill. Taylor era una profunda lluitadora de l’equitat entre homes i dones, ja que anhelava una igualtat en l’accés a l’educació, o per poder exercir en la política ( encara que només ho defensava per la burgesia). De fet, ella té diferents obres dedicades a l’argumentació de per què les dones haurien de tenir els mateixos drets ( The Enfranchisement of Women). Aquesta defensa en l’igualtat transcendia la seva existència i la traspasasva al que va ser el seu marit. Stuart Mill va ser diputat al parlament de Westminster, i a 1866 va presentar la petició a favor del vot de les dones. També al 1867 va voler canviar la mateixa llei per una altra via, va voler incorporar la paraula “person” en comptes de “men”, però les dues van ser desestimades.
Veiem, per tant, que la història ha difuminat el paper que va tenir la Harriet Taylor Mill en el pensament; és a dir, la majoria de la seva contribució va ser atorgada a J. Stuart Mill, tot i que abans de morir el seu marit ja havia reconegut la seva participació. Donat aquest cas, podem pensar quantes autores poden haver estat engolides per noms masculins al llarg de la història…
La Concòrdia 
concordia3
13 Novembre 2012
Bon post!
El de Harriet Taylor Mill no és l’únic cas de dones que han viscut a l’ombra d’homes. Cal recordar amb especial atenció el cas de Camille Claudel, més famosa per ser l’amant de Rodin que per la seva obra, la qual, en nombrosos casos, havia caigut sota la firma d’aquest. Sempre ens quedarà, però, el contra-cas de Hannah Arendt i Heidegger, en el que la musa pot (encara que no vulgui) mirar de tu a tu a “l’artista”
Núria
Fredi Bassal Esteve
13 Novembre 2012
Schumman no era el pianista de les seves obres, era la seva dona. Ell, després de destossar-se les mans (se les lligaba per tal de forçar-les per fer-les mes àgils) va ser la seva dona qui tocaba les peces que ell escribia, i també el va ajudar amb la composició pura, actualitzant-la i donant a les peçes el component femení que tenen.