Li diuen J. Stuart Mill i no l’és

Posted on 12 Novembre 2012

2


Si mai heu tingut l’ocasió de cursar una assignatura de teoria política o de filosofia  us n’haureu adonat que, generalment en els programes docents, no incorporen cap dona dins del curs. Aquest fet s’explica  fàcilment donat que en els segles precedents la majoria de les dones es trobaven abocades a fer vida en esferes privades,  i a més topaven amb moltes traves per fer una vida pública. No obstant, ens trobem casos que fan trontollar aquesta argumentació, com  el cas de la Harriet Taylor Mill.

Harriet Taylor Mill (1807-1858) va ser una filòsofa defensora de la igualtat entre la dona i l’home, encara que se la coneix més per ser la companya intel·lectual i sentimental de John Stuart Mill. Ells es van conèixer als grups dels Unitarian Radicals. Aquests eren grups de discussió política i intel·lectual al Regne Unit del s.XIX, i es trobaven integrats dins de la l’església. Va ser aquí on van professar-se una admiració intel·lectual.

John Stuart Mill se l’ha considerat un dels pensadors liberals més influent del s. XIX i autor de diverses obres tan importants com On Liberty (1859), Utilitarism ( 1861) o The subjection of Women (1869). No obstant, aquestes obres també haurien d’haver estat signades per la seva companya, Harriet Taylor Mill. A partir de la extensa i fructífera  relació epistolar que tenien (recordem que Taylor va estar casada durant molts anys amb un altre home) s’ha pogut determinar que aquesta no va ser només una correctora dels textos del seu marit, sinó que era considerada una igual en les elaboracions de les obres. De fet, la coautoria ja li havia reconegut el mateix Jonh Stuart Mill a la seva autobiografia (1873): “quan dues persones tenen els seus pensaments i especulacions totalment en comú és de poca importància en relació amb la qüestió de l’originalitat, que en sosté la ploma.”

Però la seva influència no només es percep a les obres, sinó a les mateixes accions dutes a terme per J.Stuart Mill. Taylor era una profunda lluitadora de l’equitat entre homes i dones, ja que anhelava una igualtat en l’accés a l’educació, o per poder exercir en la política ( encara que només ho defensava per la burgesia). De fet, ella té diferents obres dedicades a l’argumentació de per què les dones haurien de tenir els mateixos drets ( The Enfranchisement of Women). Aquesta defensa en l’igualtat transcendia la seva existència i la traspasasva al que va ser el seu marit. Stuart Mill va ser diputat al parlament de Westminster, i a 1866 va presentar la petició a favor del vot de les dones. També al 1867 va voler canviar la mateixa llei per una altra via, va voler incorporar la paraula “person” en comptes de “men”, però les dues van ser desestimades.

Veiem, per tant, que la història ha difuminat el paper que va tenir la  Harriet Taylor Mill en el pensament; és a dir, la majoria de la seva contribució va ser atorgada a J. Stuart Mill, tot i que abans de morir el seu marit ja havia reconegut la seva participació. Donat aquest cas, podem pensar quantes autores poden haver estat engolides per noms masculins al llarg de la història…

Anuncis
Etiquetat:
Posted in: Comentar-la