El camí de Catalunya

Posted on 2 Octubre 2012

3


Font: Tv3.cat

Sembla, doncs que estan passant moltes coses a Catalunya, i que paraules com estat propi o independència no surten ja exclusivament de boques radicals. Sembla que hi ha una espècie de furor, i que les respostes d’Espanya no fan sinó revifar cada vegada més el foc de l’autodeterminació.

Finalment les eleccions se celebraran el 25 de Novembre. Amb més d’un milió i mig de persones al carrer, Artur Mas afirma haver llegit les demandes del poble català tot donant un caire pràcticament plebiscitari a les eleccions, que porten incorporades el “mandat” parlamentari de convocar un “referèndum”. Creiem avui que val la pena recordar el cas del Quebec perquè des del nostre punt de vista, l’independentisme català ha de ser conscient que res està dat ni beneït.

El darrer referèndum per a la independència del Québec va tenir lloc el 1995 i va perdre el Sí amb un 49,5% dels vots. Tanmateix, un mes abans del referèndum les enquestes otorgaven al Sí un 60% dels vots. És a dir, 9 punts més del que les enquestes del CEO atorguen al Sí en el cas català.

Però què va passar al Quebec? Segons l’aleshores primer ministre del Parti Québecois (PQ), Jacques Parizeau, la derrota era deguda al vot “econòmic i ètnic”. Les sonades declaracions van provocar l’automàtica dimissió de Parizeau, tot i que, a parer d’alguns, no eren tant fora de lloc. Sigui com sigui, volem fer un repàs d’algunes de les aportacions de Canadà, que no totes, a la victòria del No. Val la pena fer l’exercici mental d’anar establint els potencials paral·lelismes que, des del nostre punt de vista, no són pocs.

Per als que parleu francès, trobareu informacions més detallades aquí

1. Argumentació unionista. El Canadà va centrar el seu discurs apel·lant el «millor junts». Canadà va llançar un argument de sobretot matis econòmic en el que es destacava la misèria econòmica d’un eventual Québec lliure.  En el cas espanyol incipientment s’han donat aquestes actituds. Tot i que des del Estat central encara es destaca un cert menyspreu a les actituds catalanes,  a nivell autonòmic el diputat de Ciutadans (C’s) Albert Rivera ja ha encetat la campanya #mejorunidos al twitter. Com també han sortit publicats articles a la premsa espanyola sobre l’empitjorament econòmic que patiria una Catalunya independent . Més enllà de les argumentacions, van aflorar declaracions que, si bé “no eren amenaces” sí que podien tenir cert caire coactiu. La Colòmbia Britànica (capital, Vancouver) va assegurar a tres setmanes del referèndum que es negaria a negociar cap tipus d’associació entre el Canadà i un Quebec independent. També dins dels acords econòmics lligats a la NAFTA, el ministre de finances Canadenc insinuava que Quebec no se’n podria beneficiar. Ministres d’altres províncies com Ontario i New Brunswick féren declaracions similars. Ens sona?

2. Política de l’amor. Desenes Milers de Canadencs es mobilitzaren al centre de Montréal (i concretament a la place du Canada) el dia abans del referèndum per protagonitzar un Unity Rally en el que es suplicava als quebequesos que continuessin formant part d’aquesta nació del nord del Canadà. Òbviament avions, busos i trens comptaven amb el descompte “unity-fares” i el ministre de la funció pública negà que els funcionaris canadencs haguessin gaudit d’un dia de vacances extra per sumar-s’hi. De moment al cas català sembla difícil imaginar-se gent de la resta d’Espanya manifestar-se a Barcelona, tot que no es descarta en absolut. D’altra banda, a deu dies del referèndum, el reconeixement oficial del Quebec com a societat distincte, o de noves assimetries federals començaren a aparèixer en boca de primers ministres provincials.

3. Campanyes menys pacífiques. Durant una setmana abans del referèndum, el Canadà va enviar l’armada aèria de la base de Bagotville a les bases de Carolina del Sud i Virgínia, elaborant igualment un pla de seguretat especial davant la victòria del sí. Malgrat les explicacions donades, qualsevol moviment militar durant una campanya que pot donar lloc a l’alteració de la unitat territorial d’un estat no pot sinó fer-nos pensar en la possibilitat de despertar moltes pors entre indecisos i inclòs independentistes convençuts. Idealment, no hauríem de poder imaginar una situació similar a Catalunya, tot i que hem de ser conscients que es podria donar un escenari similar, ja que la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria ha assegurat que combatrà, amb les lleis i la Constitució, la consulta sobiranista catalana. Recordem el que disposa l’article 8 de la Constitució espanyola.

4. Les « petites » corrupteles. El govern federal va accelerar el procés de naturalització dels immigrants econòmics de 9 a tres mesos. Mentre es feia aquesta generosa regularització, militants del Partit Liberal del Quebec (PLQ) es passejaven al voltant recordant-los que eren ciutadans canadencs des d’aquell mateix dia, i que a l’hora de votar es comportessin com a tals. De totes les naturalitzacions d’aquell any, una quarta part es van dur a terme durant el mes d’Octubre. A més a més, sembla que el govern federal va cridar a tot el seu cos de diplomàcia exterior a votar en el referèndum. Es tracta d’ 11.000 persones. Per si fos poc, en vàries circumscripcions on el No va ser majoritari, es van trobar importants nivells (12%, 5%…) de vots declarats nuls (veure repàs dels fets aquí). Finalment, pel que fa a la despesa en campanya, el NO va sobrepassar en escreix el límit legalment establert, i això que el Unity Rally no va ser inclòs en els informes de despesa ja que les companyies de transports asseguraven que els “unity fares” entraven dins els seus descomptes periòdics.

Si un país com el Canada és capaç de desplegar aquesta estratègia, ens preguntem què no farà una Espanya que mira a la dictadura de manera desacomplexada i que fa dècades que va deixar el pluralisme i el respecte per a la diversitat al calaix dels mals endreços. De moment, però, ja aflora la part de les argumentacions a favor. Només falta començar la del caciquisme, camp en el qual n’és experta.

Anuncis
Posted in: Comentar-la