Eleccions provincials al Quebec (I)

Posted on 9 Agost 2012

0


El proper 4 de setembre els ciutadans de la Belle Provincetenen una cita electoral. Es tracta de les eleccions provincials de les que encara

Pauline Marois (PQ) Jean Charest (PLQ) i François Legault (CAQ)
Font: CBC News

no se sap quin govern en sortirà elegit. Les males llengües asseguren que el liberal president Jean Charest ha determinat aquesta data per, entre altres coses, evitar que el seu partit es vegi perjudicat per la investigació que a mitjans d’aquell mes començarà al voltant d’un suposat escàndol de corrupció i que, sembla, esquitxa al Partit Liberal. De pas, situar la campanya electoral al mes d’agost pot fer que alguns ni sàpiguen de què ha anat, encara que a la província canadenca les vacances siguin de quinze dies.  Avui us fem un repàs esquemàtic entorn als actors i als temes de campanya que es preveuen.

Al Quebec podem dir que el cleavage centre-perifèria estructura força el sistema de partits, tot i que en el cas del Quebec el cleavage s’hauria d’anomenar federalista-sobiranista. Pel que fa a l’independentisme que és més que majoritàriament francòfon i ha aconseguit aglotinar amb molt escàs èxit partidaris anglòfons o al·lòfons, actualment es troba en un estat, diríem, tranquil. Segons un estudi de Léger Marketing amb un marge d’error del 3%, a  gener de 2012, un 43% dels Quebequesos votarien a favor de la independència de la regió, mentre que un 50% en contra i la resta no ho sap o s’abstindria. Trobem també una important divisió de la societat per raó de llengua, que es focalitza a la ciutat de Montréal, que en certa manera coincideix també amb altres fractures, com la religiosa (francòfons catòlics i anglòfons protestants) i la social (on els anglòfons concentren proporcionalment una major acumulació de càrrecs i rendes altes en relació amb els francòfons). No cal dir que quan, a mitjans del segle XX, aquestes divisions eren accentuades, els subseqüents governs quebequesos van anar mirant de llimar diferències, i que per tant actualment no es pot parlar de fractures greus que debilitin la governabilitat. Tanmateix, a nivell de partits podem dir que la fractura centre-perifèria i la dreta-esquerra són les que expliquen més llurs posicionaments (que han estat estudiats aquí). Passem a veure ara quins són els actors en joc.

Parti Liberal du Quebec (PLQ). Es tracta d’un partit federalista i liberal que actualment i des de 2003 governa la província federal amb Jean Charest com a primer ministre. Al setembre de 2009 van sortir a la llum reportatges  suggerint escàndols de corrupció lligats a la indústria de la construcció i finalment a l’octubre de 2011 es va decidir  crear la comissió Charbonneau, encarregada d’investigar-la. Es preveu que les audiències públiques de la comissió s’iniciïn el 17 de setembre de 2012, gairebé dues setmanes després de les eleccions. Paral·lelament, el govern liberal va dissenyar un pla d’apujada de les taxes universitàries el març de 2011, però no va ser fins a febrer de 2012 que els estudiants van iniciar les vagues (que encara duren i vam comentar aquí), amb una llei especial inclosa.

Parti Quebecois (PQ). Els partit independentista per excel·lència del Quebec, se situa al centre-esquerra a nivell ideològic. Va governar fins 2003, en unes eleccions on va perdre el 40% del seu suport en favor del PLQ i l’ADQ (Action Démocratique du Quebec). Al costat de les seves inclinacions socialdemòcrates i els seus posicionaments progressistes en diversos temes (guerra d’Irak, Immigració i interculturalitat, igualtat de gènere), el PQ és un ferm defensor de la independència del Quebec. La seva líder, Pauline Marois, va assegurar que l’independentisme seria present a tota la campanya, i ha suggerit la celebració d’un “sistema” de referèndums sectorials, que consistirien en anar guanyant la independència competència per competència. Aquesta idea, encara no està del tot definida i no sembla que tindrà gaire èxit com a tema de campanya generalitzat. El partit s’ha posicionat al costat dels estudiants a la vaga.

Coalition Avenir Quebec (CAQ). Partit fundat el 2011 primer com a moviment i després com a partit, s’ha nodrit d’ex-membres del PQ, i en especial de l’ADQ, partit amb el que es va fusionar. L’ADQ es definia també com un partit de centre-dreta i “autonomista” sense deixar gaire clar què significava. D’altra banda, van ser sonades les declaracions fets pel seu ex-lider, Mario Dumont, sobre la integració dels immigrants durant la crisi dels acomodaments raonables. En el cas de la CAQ, sabem que es declara de centre dreta i que rebutja l’opció sobiranista, etiquetant-se, però, de nacionalista. En la vaga d’estudiants s’ha posicionat en contra.

Entre el PLQ i el PQ s’estima que s’emportaran un 70% de la representació a l’Assemblea Nacional (l’últim sondeig els situa en un empat tècnic, de 31% i 33% dels vots respectivament amb un marge d’error del 2%), deixant la resta per a la CAQ i potser per altres partits, com el Quebec Solidaire (QS), que ja va obtenir un escó a les eleccions anteriors, o la nova Option Naitonale, una escissió del PQ. Sembla doncs que les eleccions seran renyides entre els dos partits majoritaris, sense que estiguin clars ni els nivells de participació, que venen baixant desde 1998. Una de les coses que lamenta part de l’electorat, és que el PLQ és pràcticament l’única opció per als anglòfons.

Pel que fa als temes que eclipsaran la campanya, tot i les declaracions de Pauline Marois al respecte, no sembla que la independència hagi de ser un dels temes centrals, els quals ja hem insinuat: Corrupció, i vaga d’estudiants.

Pel que fa a la comissió Charbonneau, sembla que el PQ en farà força ús per deslegitimar la capacitat de govern del PLQ. Es diu també que la vaga d’estudiants s’ha utilitzat per part del PLQ com una cortina de fum en la que, un cop el sentiment de rebuig cap als estudiants anava creixent, el govern de Charest podia presentar-se com un partit d’ordre, que sap gestionar, presentant el PQ com un partit caòtic, al costat dels estudiants. No està clar si aquesta estratègia funcionarà, ja que, tot i que bona part de la població quebequesa té un sentiment de rebuig cap als estudiants, encara un 40% (i majoritàriament francòfon) s’hi sent solidari. El sentiment en contra dels estudiants, per tant, haurà de ser disputat entre dos partits, el PLQ i la CAQ.

Estarem atents, doncs, amb el que passa a l’altre costat de l’atlàntic.

Advertisements
Posted in: Comentar-la