Petites mentides sense importància (o “Esto no es un rescate, es un apoyo”)

Posted on 30 Juliol 2012

1


*post publicat amb la inestimable col·laboració de @msanuy

Brussel·les. 9 de Juliol de  2012. Reunió de l’Eurogrup i “Txupinazo” de la “Semana Grande” de les finances espanyoles. Els capos de l’economia europea van posar fil a l’agulla al rescat d’Espanya i a l’arxitemut Memorandum of Understanting (MoU), el que vindria a ser la lletra petita del contracte del que segons el ministre de Guindos “no es un rescate, es un apoyo”. El que ha vingut després del dilluns dia 9 ja forma part de la memòria col·lectiva: pujada de l’IVA, rebaixa dels sous dels funcionaris, reducció de les prestacions d’atur, entre d’altres mesures, acompanyades d’un “que os jodan” de propina. Una expressió que exemplifica prou gràficament la principal conseqüència d’un rescat: l’ofec de la població del país rescatat.

Que ningú s’enganyi, Espanya no en serà cap excepció i el seu rescat -o el rescat de la seva banca, en la versió apta per a cardíacs- no estarà exempt de dures condicions que encara estan per arribar, tal i com està passant ja a la resta de països europeus rescatats: Grècia, Irlanda i Portugal. El camí seguit per la Troika  i els governs rescatats és sempre el mateix i en el cas espanyol s’està complint fil per randa. Així que si algú tenia fe que el cas espanyol seria diferent, millor que s’encomani a un altre sant, perquè efectivament Espanya no és Uganda i el seu futur no és de color de rosa.

Els rescats, pas a pas:

1. Negació del rescat: La negació no és una propietat Rajoyniana. Papandreu a Grècia, Brian Cowen a Irlanda i José Sócrates a Portugal omplen les hemeroteques de mentides a les seves poblacions. A Espanya les mentides es remunten fins i tot abans de l’arribada de Rajoy.

2. Negació que el rescat comportarà retallades socials i pujades d’impostos. (sic)

3. Sol·licitud de rescat: Podríem dir que Espanya encara es troba en una mena de llimb etimològic en aquest sentit.

4. Desembarcament tècnics de la Troika al país: Fa dies que els men in black i delegats de la UE es passegen per Espanya i són rebuts per les administracions a l’estil Bienvenido Mr Marshall. De moment el seu pas per València els ha condemnat a consumir Trankimazin d’aquí a la fi dels seus dies.

5. Aprovació del rescat per part UE, BCE  i FMI i pla d’ajust. De nou sembla que es compleix dita aprovació del “pseudorescat”.

6. Augment de la prima de risc i baixada de la qualificació del deute. Oficialment el procés de rescat, i sobretot en el cas espanyol per estar oficialment centrat en la banca, hauria de servir per calmar els temuts mercats, però ans el contrari, l’anunci de rescat en cap cas ha servit per relaxar-los. L’ofensiva dels mercats contra els països de la perifèria s’ha disparat sempre després de l’anunci de rescat: pujada de la prima de risc, baixada de la qualificació del deute i càstigs de les agències de rating. A Espanya la prima de risc ronda els 600 punts, i encara té marge per recórrer.  A Portugal la prima de risc ha arribat a superar els 1.000 punts bàsics i el seu PIB fa un any que no para de desplomar-se. Capítol a part mereix la prima de risc grega que ha superat els 3.500 punts bàsics, tot i que durant aquest any ha aconseguit reduir-la a la meitat deixant-la al voltant dels 1.700 punts bàsics, el seu PIB també s’està desplomant.

7. Ajustaments. Espanya comença a aplicar el que ja són els clàssics dels processos de rescat. De moment ja coneixem l’apujada de l’IVA i ja se’ns has avisat que els funcionaris poden oblidar-se de la seva paga extra de nadal. És més, els treballadors de les empreses públiques poden comencen a tremolar. Es reduirà el nombre de regidors municipals en un 30%, els alcaldes veuran limitats llurs sous a 69.000 euros anuals i la prestació de l’atur es cobrarà íntegrament durant els sis primers mesos i durant l’any i mig restant es podrà veure reduït fins a un 60%, entre d’altres mesures com a primera ració de l’ajustament. Caldrà estar atent als consells de ministres que vindran perquè la cosa no s’acaba aquí. I sinó mirem el que ha passat a la resta de països rescatats.

Feu click a la imatge per ampliar

*feu click aquí per a una comparativa dels IVA europeus

8. El partit que governa perd les eleccions: Un cop aplicades totes les contraprestacions del Memorandum of Understanding, el partit que s’ha vist obligat a implementar-les perd les eleccions. En el cas grec ni tan sols va arribar a unes eleccions, la inestabilitat social i  la pressió de la Troika van forçar la caiguda de Papandreu. I si crèiem que la majoria absoluta de Rajoy pot servir-li d’assegurança de vida, recordem que Papandreu va guanyar per majoria absoluta i en dos anys va haver de deixar el govern grec.

9. Autojustificació: Al cap d’un any l’OCDE i la Comissió Europea comencen a preveure possibilitats de creixement del país a un any vista. Tanmateix, ni Grècia, ni Portugal ni Irlanda han rebut cap treva per part dels mercats, les seves taxes d’atur no s’han reduït, la seva població està més ofegada que mai, el consum es manté sota mínims i el PIB no dóna cap senyal de vida, per no parlar de les últimes previsions rectificades pel FMI sobre el creixement espanyol.

Cal plantejar-se si el sacrifici val la pena, i en aquest punt hi ha veus dissonants a tota Europa. Mentre uns aplaudeixen els ajustaments de Rajoy, d’altres alerten d’un potencial ofegament econòmic. Sigui com sigui, continuarem fent veure que ens creiem les “petites mentides sense importància” del govern espanyol.

Advertisements
Posted in: Comentar-la