Que la força acompanyi a la gent normal

Posted on 17 Mai 2012

0


Avui, en motiu del dia Internacional contra l’Homofòbia i la Transfòbia ens plantegem la mateixa pregunta que el dia de la Dona ens va arribar. Perquè cal seguir lluitant?

No són poques les veus que actualment asseguren que la situació de les persones homosexuals ja és “prou normal” com perquè sigui necessària la continuació de cap lluita. Sí que és cert que les noves generacions ciutadanes viuen la seva sexualitat i la dels seus amics, companys i familiars, d’una forma més lliure de prejudicis. Així mateix, a Espanya s’han dut a terme modificacions legislatives que tenen per objectiu equiparar els drets dels i les homosexuals als dels heterosexuals, obrint els conceptes de “família” i/o “matrimoni” a múltiples interpretacions. És doncs, suficient? Poden els homosexuals a Espanya donar-se per satisfets?

L’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Intersexuals (ILGA) en el seu Rainbow Map, avalua cada Estat d’acord amb 42 categories relacionades amb mesures legals i administratives que afecten als drets humans dels LGBT. En una escala del 30 (respecte pels drets humans i plena igualtat per al col·lectiu) al -12 (gran violació dels drets humans i discriminació de les persones LGBT). Per a Europa, el mapa es veu així:

 (fent click al mapa podreu descarregar el PDF i ampliar-lo a conveniència)

En el cas d’Espanya, que comparativament es troba entre els països més desitjables on viure per a LGTBs, la puntuació és de 20. Dit d’una altra manera, ens trobem a 10 punts de la plena igualtat (legal). Els trenta punts es deuen al reconeixement legal de: l’antidiscriminació (a la feina i en els serveis) la prohibició dels discursos d’odi i incitació a la violència, el reconeixement del matrimoni, i el dret a l’adopció i als tractaments de fertilitat. Els deu punts que manquen es deuen a l’absència de cap referencia anti-discriminatòria a nivell constitucional i la inexistència de legislació d’altres formes de reconeixement de parelles del mateix sexe diferents a la del matrimoni (cohabitació, parella registrada). Es pot dir que a nivell legal queda poca feina per fer, sent Espanya el país Europeu amb un índex més alt per darrera del Regne Unit.

A nivell polític i social, el panorama no resulta, però, tant esperançador. Durant l’aprovació de la legislació relacionada amb el matrimoni gai i l’adopció per part de persones del mateix sexe, el Partit Popular, força actualment majoritària al Congrés, i principal partit de l’oposició en el seu moment, no només va votar-hi en contra sinó que va plantejar un recurs d’inconstitucionalitat. Durant aquest període es van sentir perles com la següent:

D’altra banda, l’església catòlica, institució la influencia de la qual està fora de debat a Espanya, es va posicionar igualment en contra de la nova legislació . Podem concloure, per tant, que malgrat l’existència de mesures legals que condueixen a la igualtat, la manca de consens polític i social les deixa en una situació de fragilitat.

Finalment, a nivell social trobem les següents opinions recollides pel CIS (Enquesta Nacional de Salut Sexual, Novembre 2008):

Si bé bona part de la població espanyola (entorn al 71,5%) considera que la relació sexual entre persones del mateix sexe és tant respectable com qualsevol altra, i que en cap cas l’homosexualitat és una malaltia, destaca una proporció de “no-respostes” més alta que a la resta d’enquestes, juntament amb un 20% de persones que consideren que les relacions entre homosexuals no són iguals de respectables. Això, juntament amb un alarmant 12% d’enquestats que considera que la homosexualitat és una malaltia i, potser encara pitjor, un 15,9% prefereix no pronunciar-se.

Des de la Concòrdia considerem que fins que aquestes dades no millorin ostensiblement (o encara millor, es deixin de recollir), hi ha motius per considerar que la lluita ha de continuar.

Anuncis
Posted in: Comentar-la