Meanwhile à Montréal

Posted on 8 Mai 2012

0


No fa dues setmanes que som a Montréal i sentíem la pressió d’escriure quelcom. Probablement esperaríem parlar sobre les relacions Quebec-Canada, o de la política en general a l’Amèrica francòfona. Però és més urgent que fem menció al que alguns anomenen The Maple Spring, Le printemps érable, o la Primavera de l’Auró. Un cop més impregnades del savoir faire aquí, serem més extenses.

Mentiríem si defenséssim estar “al tanto” de la política del Canadà. Algú ha llegit algun article de premsa en el que es parli de com afecta o ha afectat la crisi econòmica mundial al país dels Inuits? O poc és important com a tal en l’esfera (i l’economia) mundial, o és que la realitat és que aquí, de crisi, poca. Sense voler-ho assegurar, passejar pels carrers de Montréal dóna algunes pistes, que es confirmen en preguntar als primers interlocutors aleatoris. Aquests parlen d’una bombolla immobiliària, però en una versió diet en comparació amb els Estats Units. Es podria entendre, doncs, que en un país governat per neoliberals i liberals a totes bandes, i on els efectes de la crisi han estat menys que pocs, la societat no mostri un nivell de crispació mínimament equiparable del que es nota a Europa.

Tanmateix, la realitat és que milers de persones surten cada dia amb un trosset de tela vermella en forma de quadrat enganxada a la solapa de la jaqueta, i que els estudiants universitaris porten tres mesos en vaga. L’executiu de Charest diu que són un 35% dels estudiants. Els nostres ulls, que només han examinat els passadissos de l’UQÀM, sospiten que es tracta de més.

Aquesta vaga, que com dèiem al principi ha estat batejada com la Primavera de l’Auró, té els seus orígens en la decisió del govern quebequès d’augmentar les taxes universitàries en un 75% en cinc anys.  Així, les taxes, que el 2012 consistirien en uns 1600€, passarien a costar uns 2900€ el 2017. Es diu que un dels motius és que Quebec és (i amb la pujada continuaria sent) la provincia en la que les universitats tenen unes taxes més baixes del Canadà.  Però també és veritat que la pressió impositiva d’aquesta província no té res a envejar de l’europea, indicant que, el mínim, és un alt nivell de prestacions socials a canvi.

En els tres últims mesos, doncs, Quebec ha viscut un seguit de manifestacions protagonitzades per milers d’estudiants (i no estudiants) a destacar, per exemple, la del 3 de maig a la nit, que sota el hashtag #manifnue, convocava als estudiants a manifestar-se de nit i despullats pels carrers de la ciutat (i valgui la pena que aquí això de la primavera és més proper a un hivern a Barcelona). Simpàtics eslògans com “On se la gèle pour la congelation” es mostraven al costat d’altres de més seriosos “Manif chaque soir, jusqu’à la victorie”. Sembla que els estudiants, que alguna cosa havien de tenir a veure amb la seva ex-metropoli, no estan disposats a endeutar-se per poder-se auto-abastir del que consideren un dret. Així sigui. No només això, sinó que sembla que el moviment s’està impregnant de la indignació europea. Occupy Montréal és al punt de mira i el moviment indignat sembla entrar amb força i en sintonia amb el moviment estudiant, a la vegada que es comencen a estrènyer llaços amb d’altres sindicats, no tant d’estudiants sinó de treballadors en general, i inclús moltes mirades giren ara cap als pobles indígenes. Tot apunta que el Printemps Érable passarà a ser una Summer Rebellion

Està per veure, doncs, com continua mentre ens preguntem què hauria passat a Catalunya on la notícia més comentada són les últimes declaracions de Laporta sobre el futur del Barça.

Anuncis
Posted in: Comentar-la