Sobre les taxes de les matrícules universitàries

Posted on 3 Abril 2012

0


Ja fa uns dies que el debat sobre les matrícules universitàries es troba al carrer, mentre que  als passadissos i patis de les universitats no només es troba, sinó que ha arribat a crear un ambient que es veu, es toca i s’intenta digerir. En context de crisis i retallades es posa en qüestió, un cop més, si el valor pagat de forma directa pels estudiants que es matriculen a la universitat hauria de ser incrementat.

Des d’una perspectiva més tradicionalista s’argumenta que els i les estudiants només paguen al voltant d’un 15% del cost total del curs universitari a Catalunya i com que, històricament, s’esperaven uns majors retorns econòmics i socials en el mercat de treball i en el terreny social gràcies a aquest títol universitari, tenia sentit que aquelles persones beneficiàries de l’educació superior “invertissin” en una formació que en el futur els reportaria molts guanys. No obstant això, no cal que detallem que, encara que els universitaris continuen tenint de mitjana sous superiors als de la resta de la població, pot ser que la “rentable inversió” del passat no ho sigui tant en un present i futur proper.

Des d’una perspectiva més contestatària i que sorgeix com a resposta a l’anterior, es declara que, de fet, els estudiants paguen al voltant del 40% del cost de la docència universitària, ja que la resta es dedica a recerca i investigació, però també a representació institucional, pagament d’honoraris i despeses protocol•làries, de manera que els estudiants ja paguen suficient i s’ha d’evitar l’augment de les matrícules universitàries. Al mateix temps, es reclamen més i millors beques pels i les estudiants universitàries, amb la finalitat d’assegurar la igualtat d’accés a la universitat.

Des de la Concòrdia intentem aportar una nova visió, que no sorgeix com a reacció a les anteriors i que es caracteritza per aportar una visió de sistema. Està clar que apujar les taxes de les matrícules universitàries i, alhora, augmentar de forma proporcional el nombre de beques per assegurar que tota la població tingui accés a la universitat té sentit i sembla socialment just, però hi ha dos inconvenients principals. El primer és que el sistema de beques a Catalunya i a Espanya és insuficient, i no assegura que econòmicament i socialment qualsevol persona tingui accés a la universitat. El segon inconvenient és que complica el sistema, tant pel gestor públic com pel ciutadà, ja que el fet d’haver d’estar fent paperassa constantment per demanar beques i haver de demostrant que no tens diners i que la teva família tampoc no és un procés planer  ( i a vegades requereix tenir molta informació), ni encoratja  a la gent a estudiar.

Així, el que ens semblaria més lògic seria millorar de forma conjunta el sistema d’impostos sobre la renda, el patrimoni i altres tipus de riquesa. Amb un impost únic i clarament progressiu, que es portés a terme de forma seriosa i efectiva, lluitant contra el frau i l’evasió fiscal no faria falta augmentar les taxes universitàries, ja que cadascú hauria pagat  amb anterioritat i de forma proporcional al seu poder adquisitiu la corresponent “taxa” universitària. És més, es podrien arribar a rebaixar les taxes de matrícula i oferir beques universitàries amb caràcter universal pels i les estudiants, independentment de la seva procedència i renda familiar, cosa que ja fan a alguns països de per allà dalt des de fa anys. Però és clar, com que estan molt cap a dalt, pot ser que els nostres polítics ni tant sols els hagin vist encara…

Advertisements
Posted in: Comentar-la