Poc seguiment a la vaga del 29-M?

Posted on 28 Març 2012

5


La vaga és una de les formes de participació política més costoses que existeixen tant econòmicament com pel temps i les accions que s’han de  dur a terme. Encara que l’actual conjuntura sembla que predisposi per adherir-s’hi (sembla que de motius n’hi ha), es preveu que aquest dijous el seguiment de la vaga general no serà multitudinari. Aquí destacarem algunes de les possibles causes:
Dualitat del mercat laboral. La reforma laboral fragilitza encara més la situació de les persones que estan en situació temporal. En una situació de crisi i alta desocupació  és fàcil l’acomiadament de personal; això fa que molta gent no assumeixi aquest risc. Els que tindrien més motius per adherir-se a la vaga es troben en una situació laboral més dèbil on els costos de participar són més alts que els dels treballadors permanents. D’altra banda, els treballadors més protegits no tenen tants incentius per anar a la vaga, ja que a ells la reforma no els afecta tant (hi ha alguna excepció com la dels funcionaris permanents, haurem de veure com actua aquest sector).
Eficàcia interna-externa. La protesta política també dependrà del judici que els ciutadans facin de l’eficàcia de la seva participació a la política. És a dir, en la mesura que sigui més gran la percepcio’ d’eficàcia interna, més es participarà. Aquesta es refereix a la pròpia competència política, és a dir, com els ciutadans consideren que poden influir en les decisions dels polítics. Les dades del CEO (2012) mostren que a la pregunta “ La gent del carrer pot influir en el que fan els polítics” un 40% dels ciutadans hi estan d’acord. Tot i que  sembla una xifra alta, si la comparem amb anys anteriors, aquesta s’ha reduït prop de 7 punts percentuals. D’altra banda, un 66,7% de ciutadans asseguren que “de vegades la política sembla tan complicada que se’m fa difícil entendre que està passant”. No s’observa, per tant, una alta eficàcia interna. A més, la proclivitat a participar de la vaga dependrà també de la percepció en torn a  l‘eficàcia externa, és a dir, la capacitat de resposta de les autoritats i institucions a les demandes de la ciutadania. Aquesta és encara més pessimista que l’eficàcia interna, ja que un 79% dels ciutadans creuen que els polítics no tenen en compte el que pensa la gent. La combinació de poca eficàcia interna i externa fa que els ciutadans no vegin que les seves actuacions siguin fructuoses i en conseqüència no participen. Sobretot en un context com l’actual, en el qual sembla que líders polítics adoptin decisions establertes per la Unió Europea independentment del color polític del partit al govern i això pot provocar als ciutadans una sensació de què no hi hagi alternativa a la reforma.
Llindar de participació. Cada persona te un llindar diferent per participar en una acció col.lectiva. Si el nombre potencial de participants és inferior al llindar de la persona X, aquesta no participara a l’acció. Es parla d’un baix seguiment de la vaga. Aquest, combinat amb la situació particular de cada empresa, pot actuar com a sostre final. Per exemple; la persona X pot tenir un llindar global del 25% de seguiment. Si es preveu que aquest sigui inferior, no es plantejarà fer vaga. En altres paraules, si dels 10 treballadors de la seva empresa, nomes 1 decideix adherir-s’hi, es possible que la persona X decideixi finalment no participar.
Reticència. Vivim en una societat en la que els sindicats i altres agents socials no han protegit a tots els treballadors per igual, això provoca molta reticència a l’hora d’acompanyar als grans sindicats en actes de protesta. Tot i que probablement s’ha de veure com la lluita dels treballadors i no la dels sindicats.
Free-rider(isme)/ Polissons. Es tracta del clàssic problema de l’acció col•lectiva. El free-rider és aquell que per motius individuals (no voler sacrificar un dia de salari, o dedicar unes hores a una manifestació) deixa de participar de la vaga, sabent que aquesta és en pro dels seus interessos però que tanmateix, si s’aconsegueix quelcom, es beneficiaria dels guanys igualment. Hi ha, doncs, incentius suficients per fer de free-rider ja que la vaga té uns costos molt elevats i en aquest cas no hi haurà gaire punició per part de la societat a aquells polissons.

No sabrem la participació efectiva fins dijous, encara que de moment sembla que hi ha poc moviment. Es percep que la majoria de la població s’agafarà a una o altra de les causes que hem exposat anteriorment. Tot i així, encara que fos un èxit sembla que la data triada per la vaga general no estimularia una escala de mobilitzacions. Posteriorment hi ha la setmana santa, tothom anirà de vacances i al tornar ningú se’n recordarà de la mateixa. Tanmateix, hem de recordar que des de les petites individualitats es poden modificar moltes coses a nivell col·lectiu, sinó com va dir J.M. Tresserras, “ ens limitarem a fer d’observadors de la nostra pròpia decadència”.

Advertisements
Posted in: Comentar-la