Un catch-all plan dominical: xiringuitos, cerveses i whisky.

Posted on 9 Març 2012

3


Hi ha plans que reben inamovibles etiquetes. Un sopar amb espelmes acostuma a ser sinònim de parella (almenys pretesament) feliç. Un pack de sis llaunes de cervesa davant una Play Station sembla més aviat evocat a unes hores amb les amistats. És cert que hi ha amics que sopen amb espelmes, i que hi ha parelles que acaben llençant-se el mando de la play pel cap. Ho hem fet i no serem nosaltres les que ho neguem. Però tampoc ens podreu negar que les etiquetes cauen com làpides sobre aquests plans. El que proposem avui resulta ser ambigu i farà enveja a les malaurades ànimes que no el puguin dur a terme. Pels afortunats que tenen previst anar a les Illes Britàniques, voilà:

On anar? Edinburgh té platja. I com a platja urbana val a dir que és bonica. Val la pena visitar Portobello si disposeu de tres dies a la capital d’Escòcia. Anar-hi un diumenge de febrer significa trobar-se una costa de sorra fosca, humida, i dura. Amb l’abric convenient, val la pena passejar-hi i descobrir que el “seafront” es força diferent del que esperariem d’una platja mediterrània.

Què fer? Quan la ventolera comença a fer el passeig molest, proposem anar a un xiringuito. I no; a la platja d’Edinburgh no hi ha xiringuitos com els entenem aquí. Sí que hi ha, però, un bar. Amb una terrassa desafortunadament  desvirtualitzada pel vent . Es tracta del Dalriada. Un edifici que tranquil·lament podria aparèixer a alguna seqüela de Harry Potter (que per cert es va escriure aquí)  i que irromp a primera línia de mar, com no podia ser d’altra manera a la capital de la Kilt Republic. Proposem anar-hi a la tarda per gaudir de la sessió de musica tradicional i totalment desendollada que ofereix una agrupació  local i de mitjana edat. Canten en gaèlic i toquen guitarres, acordeons i flautes, sense recórrer a la terrible cornamusa (i sí, diem terrible. Qualsevol desacord ha de ser manifestat prèvia demostració d’haver passat almenys una setmana a Edinburgh).

Què beure? I depenent del moment, i potser de la companyia, demanarem cafès, o cerveses, o whiskys. La primera opció només és acceptable en forma de capuccino o irlandès (consell que fem extensiu a la resta de la ciutat i de les illes britàniques) i sempre en cas de que no us agradin les dues segones, o bé que  lo del fred hagi estat insuperable. Si us agraden les cerveses, i per tant us agraden les Ales, podeu demanar una Jarl (som més fans de la Landlord, però allà no en tenen), i si sou mes de Whisky, un Talisker (destil·leria a l’illa de Skye) que no en sabem massa, però sembla que és fumat i bo. Recomfortants per, si us queda corda, anar caminant fins a Leith i començar la nit amb una altra Ale acompanyada de sweet chili peanuts aquí (no hem trobat la pàgina, però sí una recomanació en un blog hipster amb un comentari que no té preu).

I prometem un post sobre l’alcohol a Edinburgh.

Advertisements
Posted in: On quedem?