Per què s’ha de seguir lluitant?

Posted on 8 Març 2012

0


Una de les coses que més em va cridar l’atenció mentre donava classe als estudiants de Ciències polítiques va ser que davant la pregunta si existia igualtat de gènere, la gran majoria van respondre afirmativament. Van argumentar que ara ambdós sexes podien anar a la universitat i què no percebien cap desigualtat envers la dona. Suggerien que hi havia diferències però no desigualtats. No només són ells els que pensen així, gran part de la societat també coincideix amb aquesta idea.  Realment és així? Vegem-ho:

D’una banda, si ens centrem en els ens públics, és a dir, aquelles institucions que teòricament han de representar al conjunt de la societat, com són els parlaments estatals,  veiem que el percentatge de la dona encara és molt lluny del 50%, en la gran majoria de països europeus (22,6 membres de la OSCE). Això no només és important pel número que representen, sinó per la influència i la visió que aquestes poden donar a les polítiques públiques, ja que a partir de les seves accions poden generar i contribuir a una major igualat (s’ha demostrat que les dones, independentment del seu color polític, promouen aquest tipus de polítiques). De l’altra banda, si ens fixem en l’àmbit privat també observem que encara hi ha diferències tan al món laboral  amb una bretxa salarial del 15%, com en la llar, on la distribució de tasques domèstiques al conjunt español i català també es troba lluny de ser equitativa. El 75% de les tasques de la llar i la cura dels infants les realitzen les dones, el que encara resulta una doble jornada laboral, i dificulta les diferents promocions. Per tant, aquestes diferencies,en tant que impliquen la diferent repartició de la riquesa i del poder, es converteixen en desigualtats.

Algú pot pensar que aquestes diferències no són desigualtats ja que es deuen a les preferències de les mateixes dones.Últimament alguns articles científics han argumentat que les diferències entre homes i dones en els lideratges polítics o empresarials es deu a les estructures del cervell, a l’exposició a hormones sexuals que influeixen les capacitats d’homes i de dones o, fins i tot, amb els nivells de testosterona que disposen cadascun dels sexes, ja que alts nivells d’aquesta hormona tenen un impacte positiu a la competició i a la dominació (com per exemple Maestripieri et al.,2009). És a dir, últimament torna a haver un número creixent d’estudis que suggereixen que la natura explica algunes de les diferències entre homes i dones. No obstant, veiem que aquestes diferencies de comportament encara estan relacionades amb la cultura que han begut cadascun d’aquests gèneres a la societat. Fins ara ja s’havia establert que la cultura (no només la biologia) influïa a la selecció llocs de treball ( les dones acostumaven a triar els més segurs), però no s’havia demostrat fins ara com la cultura influeix en les capacitats de les noies en assignatures que tradicionalment s’havien considerat biològicament més “masculines” com són les matemàtiques (aquí). Aquest estudi encara que no assenyala un mecanisme clar, prova que aquelles noies que tenen mares que treballen a jornada completa milloren en matemàtiques ( i no en altres capacitats, com la comprensió lectora). Per tant sembla haver algun efecte més enllà de l’esforç i la biologia. Això demostra que les preferències i capacitats encara estan molt relacionades amb els valors que transmetem.

En resum, queden molts motius per continuar lluitant, aquells factors que tradicionalment que s’havien considerat biològics poc a poc es demostra que també són culturals. Hem de continuar lluitant per què no només són diferències, sinó que també desigualtats.

Advertisements
Posted in: Comentar-la